Datatón

Quanta violència política de gènere cap a dones de partits de dretes queda sense narrar-se com a tal? Els estudis que comparen polítiques de diferent signe ideològic sota una mateixa metodologia hi troben patrons d'agressió molt similars, cosa que suggereix que la poca visibilitat d'aquests casos respon més a com es cobreixen mediàticament que no pas a la seva freqüència real.

Què passa als municipis petits, on no hi ha premsa local especialitzada capaç de recollir el que li passa a una regidora?

Quan una dona denuncia assetjament dins del seu propi partit, quins mecanismes interns existeixen realment més enllà de «sol·licitar empara»? Algun funciona, amb quina freqüència, i quines conseqüències té per a la carrera política de qui denuncia davant de la de qui és denunciat?

Com es documenta i s'atribueix responsabilitat davant d'una violència que no prové d'una persona identificable, sinó d'una dinàmica coordinada i difusa —una campanya, un eixam de comptes anònims— sense un agressor únic a qui assenyalar?

Espanya compta amb un informe institucional dedicat a aquesta qüestió i amb una Estratègia Estatal que esmenta la violència digital i la institucional entre les seves línies de reforç. Per què no existeix encara un registre públic i actualitzat de casos, del tipus que sí que existeix per als feminicidis?

Hi ha relació entre el calendari electoral i la intensitat d'aquests atacs, o es mantenen constants durant tot el mandat? Sense una sèrie temporal sostinguda, avui no és possible saber-ho.

Es pot mesurar l'efecte dissuasiu d'aquesta mena de violència: quantes dones decideixen no presentar-se, o abandonen la primera línia, després de veure el que li ha passat a una altra?